Figueres Folk 2003
cicle
de
MÚSICA TRADICIONAL FOLK
Figueres, 1, 7, 16, 21 i 22 de febrer de 2.003



Presentació | Programació | Informació

Presentació

Joventuts Musicals de Figueres i el Casino Menestral Figuerenc, organitcen per cinquè any consecutiu el "cicle de música tradicional (folk)" amb el nom de FIGUERES FOLK: 5è Cicle

En aquests darrers anys, diverses entitats culturals de Figueres han animat el panorama de la "cultura popular i tradicional catalana". Joventuts Musicals, com entitat dinamitzadora de l'àmbit musical, és l'encarregada, amb el Casino Menestral, de portar aquesta mostra que, cada any, ha tingut molt bona acceptació.


Programació
Dissabte, 1 de febrer
Nit, 22 h.
A la Sala Gran del Casino Menestral Figuerenc
Les Violines
Gran ball de muntanya
Simone Lambregts
, violí
Anna Colomer, violí
Carol Duran, violí
Anna Carné, violí
Núria Lozano, acordió diatònic
Manel Vega, contrabaix
Quim Soler, bateria

Les Violines

Les Violines
El grup neix a l'any 1996 amb la idea d'oferir una sonoritat nova al mon de la música tradicional. El seu primer objectiu es retrobar l'ambient de la festa major d'abans, quan un violínista sol feia ballar a tot el poble sencer, acompanyant-se a si mateix, picant amb els peus a terra, en la seva tarima de fusta....Violinistes com el Peret Blanc de Beget, o el Pepito Farré de Tuixent.
En un principi el repertori de Les Violines es basa en els temes dels repertoris d'aquests violinistes. La formació aleshores es de quatre violins. Més endavant s'incorporen temes d'altres musics de la tradició catalana, comptant també amb la participació d'un acordió diatonic.
Actualment Les Violines ofereix la força d'una banda de folk moderna amb la nova incorporació de contrabaix i bateria. A més dels temes tradicionals hi ha composicions propies , i arranjaments de temes d'altres paisos, amb solos i hits del mon de la música folk catalana.
L'espectacle musical 'Gran ball de muntanya' es una proposta variada, en que el públic no pot estar-se quiet....
La idea d'aquest darrer espectacle de Les Violines es compartir amb el seu públic sentir i viure l'alegria de la festa de la música tradicional, ballant , escoltant o rient plegats !

DISCOGRAFÍA :
1 LES VIOLINES. EN VIU AL CAT. ( MTM/ TRAM-02-C-1997)
2 A TOTA CORDA. ( DISCMEDI-DM 394-02-1998)
3 O QUÈ !? ( DISCMEDI- DM- 497- 02- 2000 ) DISC CATALÀ DE L'ANY 1999
("SENSE FRONTERES" RADIO 4 + JOVENTUTS MUSICALS DE BARCELONA:)
MENCIÓ OBRA JOVE al disc A TOTA CORDA


Divendres, 7 de febrer
Nit, 22 h.
A la Sala Gran del Casino Menestral Figuerenc
La Criatura Verda

Catalina Moll, veu
Clara Font,
clarinet, clarinet baix, flabiol i tamborí
Francesc Tomàs "Panxito",
guitarra barroca i romàntica, violí, corrandes i veu
Perepau Jiménez,
acordió diatònic, cornamusa, sac de gemecs i bot aranès
Quique Colmenar,
percussions

La Criatura Verda

La Criatura Verda
Més que un nom, és un malnom. Aquest motiu fa referència a un instrument musical antic de casa nostra, de tarannà popular, anomenat també 'cornamusa' o 'sac de gemecs' (un altre malnom)
Amb aquest mal nom es presenta, d'un any ençà, una formació de quintet, resultat de l'evolució de 2 grups que han estat notablement representatius en el paisatge de la música tradicional catalana: Clau de Lluna (1989-1999) i Sa Cobla (1995-2001).
La Criatura Verda combina les veus de la cançó tradicional i el vers improvisat sobre una base de guitarra romàntica (s.XIX) i acordió diatònic. Fusiona també els timbres aspres de les cornamuses catalanes (sac de gemecs i bot aranès) amb el clarinet modern i el violí popular, amb influències de la tradició europea i mexicana. Incorpora també el clarinet baix, el flabiol i una percussió completíssima que donen fermesa a les interpretacions del conjunt.
L'objectiu primer del grup és la música de ball sobre un tronc genèric fonamentat en el ball pla, la corranda, la jota i la sardana, més una presència important dels principals ritmes del ball d'envelat dels darrers 150 anys, i fins i tot algunes versions de temes clàssics del pop en transcripció per al sac de gemecs o l'acordió diatònic.
Tanmateix, La Criatura Verda ofereix sovint concerts on es pot gaudir dels seu programa, amb obres de ISAÍAS SALMERÓN, FRANCESC TOMÀS, PEREPAU JIMÉNEZ, LENNON/MC CARTNEY, PEP VENTURA..., suposant tot plegat una bona estona de comunicació festiva, moviment, alegria, contrastos, bona música i millor companyia.

 


Diumenge, 16 de febrer
Tarda, 20 h.
A la Sala Gran del Casino Menestral Figuerenc
L'Ham de Foc
Cançó de dona i home

Efrén López, Ud, zanfona, dulcimer, buzuki, saz, lauto, kanum, Gümbus i Archilaüd
Mara Aranda,
veu, percussió i tampura
Diego López,
bendir, darbuka, riq, tabla, redoblant, cántaro i didjeridoo
Eduardo Navarro,
dolçaina, gralla, tarota, xirimia, baguet, cromorn, gaita, violí i mandolina
Paco Bernal,
bendir, duff, càntir i caixó
Laia Puig,
dolçaina, gralla, tarota, flautes, i cors
Constantino Lòpez,
guitarra, buzuki, mandola i ud
Abdel Aziz Samsaoui,
laud i violí


L'Ham de Foc

L'Ham de Foc
El segon disc d´aquest grup únic dins el panorama del Nou Folk: aires mediterrànis es barrejen amb la música oriental i antiga, instruments de totes les cultures de l´Home adquireixen un nou significat en aquesta producció del genial grup valencià. La màgica veu de Mara Aranda i la producció del genial Efrén López tornen a crear ambients d´altre món (materialitzats en aquest), fent servir els recursos més característics de les músiques de les quals es nutreixen: els omnipresents bordons (didjeridú, trompa marina, tampura, sanfona, gaites...) sobre els quals descansen les melodies i que ens suggereixen la idea de l´etern entorn, el cercle sense començament ni final; els ritmes trencats, no importa d´on vinguen (Balcans, Orient Mitjà Mar Negre...) que obliga a una dansa que ens situa en l´onda de lo entretallat, lo inestable, lo menys previsible; ornamentacions i melismes que dibuixen i coloretgen melodies d´inspiració cruament modal.
En el seu segon treball discogràfic, L´Ham de Foc aprofunditzen la seua recerca d´un so alhora novedos i arrelat en les tradicions més arcàiques de la seua terra valenciana i mediterrànea. Per concebir les cançons de "Cançó de Dona i Home", ampliàren les seues investigacions sobre aquestes terres influenciades sucesivament per les cultures grega, romana, àrab i cristiana. En un viatge d´estudi a Grècia descobriren tant els lligams amb la seua música com la inspiració per crear nous temes i, com no podia ser d´altra manera, més instruments per a la impresionant colecció que Efrén fa sonar amb la seua enlluernant versatilitat
El seu directe es caracteriza per la seua riquesa tímbrica (més de 30 instruments acústics de l'área mediterránea principalment) amb atmosferes intenses i mágiques.

Han presentat el seu directe en festivals com:

"Mostra de Música, Dansa i Teatre de Carrer, Musicat" a Algemesí
-Festival Internaciobal de Música ëtnica y Mestissa d'Elx.
-Folk Muralla (Girona)
-Tradicionarius
-Festival Folk de Cartagena(Murcia)
-Encontros Musicais Da Tradiçao Europeia (Portugal)
-Festival Internacional "Castillo de Ainsa"
-Mercat Música Viva de Vic
-Strictly Worldwide Music Festival Zaragoza 2001
-Folk Segovia
-MESTIVAL(Elche)
-ETNOSUR- Alcalá la Real (Jaén)
-Fira d'espectacles d'arrel tradicional de Manresa

Efrén López
Després de col.laborar en nombrosos projectes musicals com a guitarrista, comença a introduir-se en la música tradicional.
Abandona poc a poc la guitarra per a centrar-se sobre tot en instruments de doble corda de la Mediterrània, així com en la música medieval. Amb estos instruments ha fet treballs per a publicitat, documentals, curtmetratges, recitals de poesia, teatre de carrer...
Ha estudiat Zanfona amb Pascal Lefeuvre, Maurizzio Martinotti i Nigel Eaton. Música del nord de la India amb Krishna, Mohann Batt i Ajoy Chakrabakti, sitar amb Sazed Ul Alam i saz amb el músic irlandés afincat a Creta Ross Daly.
Actualment compagina la seua activitat en L'Ham de Foc amb el grup de música antiga Capella de Ministrers, amb el que ha donat concerts per tot l´estat espanyol, Italia, França, Marroc, Egipte, Croacia, Portugal...

Mara Aranda
Compositora de música i de tots els textes de les cançons del grup.
Prové del món de les arts plàstiques i la literatura. Des de jove es dedica a la cançó d´autor influenciada per músiques d´arrel i antigues.

Diego López
Comença en el món de la música com a bateria i percussionista en diverses formacions de rock, folk-rock i cantautors interessant-se amb el temps per les percussions tradicionals.
Ha participat en grabacions d'estils molt diferents i actualment estudia tabla india amb Sazed Ul Alam i assisteix a classes de bendir i riq amb Glen Velez.


Eduard Navarro
Comença tocant el llaüt en formacions tradicionals i estudiant violí al conservatori. Posteriorment s'especialitza amb la dolçaina, instrument del que és impulsor i mestre des dels setze anys. Fundador de grups de música tradicional valenciana i mediterrània com ara Llisa Folk, Urbàlia Rurana, Tres Fan Ball o la Banda de l'Agredolç.
Impulsor de la revista de cultura tradicional "La Canya". Actualment col.labora amb el grup de música antiga Capella de Ministrers.

Paco Bernal
Especialitzat en percussió afro-cubana i flamenc.
Ha participat en nombroses gravacions amb cantautors, grups de pop, jazz, salsa, flamenc, música africana... amb artistes com Salpicao, Burguitos, Miquel Gil, Ximo Tébar, Sedajazz Big Band, Sedajazz Latin Ensemble, Joan Soler i Ramon Cardo.
Ha realitzat estudis amb Horacio "El Negro" Hernández i Luís Dulzaides i amb el percussionista ganés Aboo Zeze. Ha segut professor del Conservatori de Valencia i en l´Escola de Música Creativa de Benimaclet.

Laia Puig
Ha estudiat dolçaina amb Xavier Richart al Conservatori José Iturbi de València i amb Alejandro Blay a la Universitat Popular de la mateixa ciutat.
Estudia flauta barroca al Conservatori Municipal José Iturbi de València i imparteix classes de dolçaina a l'Escola Municipal de Música de Vinaròs.
Component des de l'any 1990 del grup de dolçaines Tresmall.

Abdel Asís Samsaoui
Naix en Marrakech i estudia en el conservatori de música andalusí de Tetuán. Realitza estudis de laud i violí andalusí baix la direcció de Telemaní perfeccionat la seua técnica amb mestres com Nesuák i Amin Al-Akrami, entre altres.
Es elegit com educador d'estudis com "Principios de Música Andalusí" durant tres anys junt al profesor El Mari.
En la peninsula a treballat en diferents formacions.Cinco Siglos, Alía Música, Andara, Arabel, Tejemaneje, Kámbala, Nassim Al Andalus y Al Tarab.
Participa en el 99' en el Festival de Músca Antigu de la U. De Tartu(Estonia)impartint conferencies i seminaris en relació amb la música del Nord de l'Europa.


Discografia de L'Ham de Foc
U (Sonifolk, 1999)
CANÇÓ DE DONA I HOME (Sonifolk 2002)

Aparicions en recopilatoris amb cançons inédites
TRADICIONARIUS, Tram 1999
HIDRÒGEN, ESPAIS NATURALS , 2000
TELEVISIÓ DE CATALUNYA , Illes

Aparició en recopilacions amb cançons del disc "U"
TRADICIONARIUS 2000 - "El nord i la lluna d´algeps"
LA DIVERSIDAD MUSICAL DE LA PENINSULA IBERICA 2000
Edicion exclusiva de FNAC en colaboración con el Strictly Mundial
GLOBAL JOURNEY, Warner 2000 - " Nikita i Stelis"


Divendres, 21 de febrer
Nit, 22 h.
A la Sala Gran del Casino Menestral Figuerenc
Els Grullers
Zona tradicional

Miquel Beltran, percussions
Joan Carles Díaz,
flabiol i tamborí, tarota, gralla dolça i veu
Francesc Gordillo,
acordió diatònic
Sergi Marcet,
baix elèctric, sac de gemecs i veu
Maria Riera,
flabiol i tamborí, gralla dolça, tarota i veu
Ramon Riera,
sac de gemecs, gralla dolça, tarota i veu
Agustí Riu,
percussions

Els Grullers


Els Groullers

Som un grup de música folk (Balls de Tradicionals) de Sarrià de Ter (Gironès), amb cinc anys de discreta trajectòria fins que el mes de juliol de 2.000 vam guanyar el primer premi en la categoria de Folk i Noves Músiques al concurs ÈXIT de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, pel nostre primer treball d'estudi (maqueta), anomenat Nianou.
Com a darrera novetat hem estat seleccionats en uns premis que convoca el Ministeri de cultura, concretament l'Instituto "Nacional" de la Juventud, d'on es va fer una selecció de 25 grups d'entre un total de 300, premiats amb una petita gira que vam realitzar la primera setmana de maig de 2001: fou el que anomenen Circutos del INjuve.
Els Groullers som el producte de la reunió d'un seguit de gent molt diferent, amb influències prou divergents (Clau de Lluna, Primera Nota, Música Nostra, Al Tall, La Musgaña, Oskorri, Milladoiro, etc...) tant de dins com de fora del gènere folk, i de dins i de fora de casa nostra. Aquestes tendències, i la instrumentació que hem aportat, permeten una gran variabilitat en el repertori i la sonoritat, molta força damunt de l'escenari, i sobretot moltes ganes de fer festa!
El grup es va formar a l'any 1.995 arran del típic grup de grallers d´acompanyament de gegants. En aquella primera època hi va haver l'expansió del festival Tradicionàrius fora de Barcelona, i com que desseguida ens hi vam enganxar com a públic la idea de transformar el grup per fer folk ballable va ser una cosa gairebé natural. Aleshores vam estar un parell d'anys fent ball de gralles fins que els tres grallers vam iniciar-nos en els instruments que pertanyen a l'anomenada Cobla de Tres Quartans (el flabiol i el tamborí, la tarota i el sac de gemecs), i se'ns van afegir un acordió dietònic i un "cordes" (amb guitarra i mandola).


Pel que fa a les percussions hem treballat les clàssiques d´acompanyament de gralles (caixa, tambor...), i amb la modificació del tercer any es van incorporar instruments de pell de tradició africana o mediterrània (djembé, d'rbuka) i varis tipus de panderos (pandereta, bodhram...). Durant els tres anys següents hem prosseguit l´aprenentatge d´aquests instruments (sota el mestratge de músics com en Perepau Jiménez, Maties Mazarico, Xavier Rodríguez, Carles Vega...), les danses i petites dosis de cultura tradicional i popular; però bàsicament centrant-nos en aconseguir un repertori de ball prou ampli, que resultés atractiu i alhora agradable per aquells que només escolten.
Actualment hem canviat el "cordes" per un baixista procedent del món del Rock, i amb la seva influència hem anat acabant d'arrodonir els nostres criteris, conscients que abans de pensar en fusions exòtiques (que tant de moda estan últimament) hem d'acabar polint les fonts de la tradició pròpia, sota un mestratge adient. La nostra darrera experiència, la minigira dels Circuïts de l'Injuve, a banda de la incorporació d'un nou membre (en Joan Carles Díaz), ens ha permés de modelar l'espectacle i sobretot la posada en escena en àmbits molt diferents (des del racó més petit d'un pub a l'escenari més gran on hem tocat mai) i també contactar amb perspectives foranes que ens han ajudat a tenir una nova visió de la nostra música

Formació
La formació combina el que a l'Aula de Música Popular i Tradicional sol anomenar-se tipus "mixt", és a dir acordió, flabiol, baix elèctric i percussions; amb l'afegit d'una Cobla de ministrils: sac de gemecs, tarota, i altra volta els propis flabiol i tamborí... Cavalcant en la sonoritat més arcaica provem d'experimentar amb el só dels oboès, combinant per exemple la gralla i la tarota, que donen un timbre tot especial (de vegades semblant al binomi tenora-tible de la cobla actual) amb el que grups con Primera Nota o els Ministrils del Rosselló han assolit una altíssima qualitat. Nosaltres provem d'afegir-hi un altre instrument de canya, el Sac de Gemecs, i amb feina i paciència obtenim resultats prou interessants. A banda d'això també podem alternar la clàssica formació oboès (grup de grallers), la recentment recuperada cobla de Tres Quartans (Tarota, flabiol i tamborí i Sac de Gemecs) més pròpia del Principat, i la mitja cobla (Sac de Gemecs i Flabiol) que, com hem comentat, és importantíssima en la tradició musical balear. Construcció del Repertori Observant el gènere folk d'altres països (Occitània, els Països Celtes, els Països Escandinaus...) creiem que cal cercar un repertori que tingui uns fonaments clars però que alhora gaudeixi d´una flexibilitat sonora i una força que sigui capaç d'atraure a tothom, independentment de si es tracta del públic que prefereix el folk, o de la resta d'aficionats a la música en general. En aquest darrer aspecte la incorporació del baix elèctric i de cert tipus de ritmes creiem que ens hi ajudaran molt. Els nostres fonaments els cerquem en les tradicions musicals de les terres de parla catalana (en contacte continu i amb moltes influències mútues), i les terres fronteres d'Occitània.


Divendres, 21 de febrer
Nit, 22 h.
A la Sala Gran del Casino Menestral Figuerenc
De Calaix
L'Empordà a calaixos

Gemma Pla
Lurdes Rimallo
Mireia Mena

veus i percussions

De Calaix

La Gemma, la Lurdes i la Mireia Mena som les DE CALAIX, i des de fa un temps estem treballant per presentar-vos una proposta moderna de polifonia tradicional catalana.

Repertori i intruments
Interpretem peces tradicionals catalanes, a veus i acompanyant-nos amb percussions senzilles (simbomba, castanyoles, timbal fondo, ampolla d'anís...).
Els arranjaments de les peces són, en general, fets per nosaltres mateixes, si bé en algunes hi trobareu la mà d'en Marcel Casellas, o les orientacions d'en Ramon Manent i en Francesc Tomàs "Panxito", tots ells reconeguts músics.
" EMPORDÀ A CALAIXOS: La comarca cantada des de les tonades que s'hi han sentit tota la vida fins a les cançons d'altres llocs de Catalunya on apareix algun element empordanès.
La nostra idea de futur és seguir treballant les músiques lligades al Cicle Festiu de l'Any (Carnaval, Setmana Santa, Verema, …).

Actuacions, experiències
FIRES I FESTIVALS: Festival de Polyphonies Traditionnelles a Espéraza (Occitània), Festival de Músiques del Món d'Agullana 2002, Fira de Música al Carrer de Vila-Seca'02, Fira de la Transhumància de Pujalt, Festival "El Folc de Sant Joan" (Girona), Fira de la Castanya de Viladrau, Fira de Nadal de Vic, Fira de Nadal de Cerdanyola.
CONCERTS: Concert de Nadal a Pujalt, concert de Nadal de Tortosa (amb Quico, el Cèlio i el mut de Ferreries), concert "Empordà a Calaixos" a Santa Maria de Miralles, Santa Maria d'Oló, a Vilafant, a Palau de Santaeulàlia, Restaurant "l'Escalenc" de l'Escala , Restaurant "La Primitiva " de Lluçà, …
COL·LABORACIONS ARTÍSTIQUES: Hem participat al disc Estabilitat Precària de Miquel Pujadó en els cors. Hem gravat els cors del disc del grup Bitayna, que apareixerà properament al mercat.

 


Dissabte, 22 de febrer
Nit, 22 h.
A la Sala Gran del Casino Menestral Figuerenc
S'Albaida
Mateixos temps
Nicolau Espinosa,
guitarra, llaüt, mandolina i mandola
Miquel Mariano,
veu i percussió
Joan Carles Villalonga,
veu i guitarró
Anna Villalonga,
veu i guitarra
Nico Saiz,
baix i guitarra
Moisés Pelegrí,
percussió
Lino Vidal, flautes,
tenora i flabiol


S'Albaida

Què és S'Albaida
S'Albaida és un conjunt de joves músics que realitzen una tasca que se centra tant en la recuperació d'antigues melodies i romanços de la tradició, bàsicament menorquina, com en la recreació d'aquestes i la fixació d'una música essencialment nova. Un dels trets que caracteritzen el grup és l'afany en la recerca d'un so propi, amb la volutat de fer una música d'ara, a partir del que ens ofereix la tradició popular (conservada en reculls i cançoners) i també la creació poètica més actual. Creiem que la menorquinitat es deixa mostrar en molts àmbits, des de les manifestacions més pròpiament culturals, fins a les mostres mes quotidianes de la manera de fer menorquina, i açò és el que intentam trasmetre, obrint, també, els punts de mira cap al que ens ofereixen altres cultures.

Concepte musical
És aquí que neix la idea de mediterraneïtat. Les conques d'aquesta mar han estat, des de temps remots, en contacte per via marítima. Certament, és innegable l'intercanvi cultural ente aquestes diferents zones, i més si parlam de Menorca, situada al bell mig del Mediterrani occidental. Aquest influx és el que pretenem que quedi reflectit en les nostres composicions. La influència de la música àrab, algunes remisniscències gregues o el ressò d'alguns trets flamencs són exemples d'aquest fet.
La tria d'instruments dóna al conjunt una fesomia determinada. S'aposta per l'acústic i per aquells instruments que donen caràcter a aquesta proposta de música mediterrània. Així, cada instrument compleix una funció determinada dins el tot i és, alhora, també imprescindible.

La música resultant, idò, és d'una gran varietat, tenint en compte l'obertura de les influències (que és també l'obertura que ens ofereix la pròpia tradició), i a la vegada representa el so i la marca inconfusible de S'Albaida.

Repertori
El grup S'Albaida té un important repertori de cançons, que tenen diversa procendència. El fons bàsic és la tradició menorquina, i aquesta està treballada de diferent manera. Així, podem trobar diferents tipus de cançons depenent d'aquest treball. Per una banda, n'hi ha que han arribat per la via de la tradició, a través de cançoners o que són, senzillament, conegudes, i que han estat cantades ja per altra gent. El grup, així, en fa una versió. És el cas del "Romanç de na Cecília", "Fora de sa ciutat" o "Es forat endimoniat". Un cas semblant seria el de la versió feta de "Ses Caramelles", cuplet que cantava a principis de segle la maonesa Pilar Alonso, que va fer famoses cançons com "Baixant de la Font del Gat" o "Marieta de l'ull viu".
Un altre grup de cançons serien aquelles de les quals se'n conserva la lletra i la melodia principal, la que acompanya aquesta lletra. Així, idò, el treball que s'ha afegit ha estat el de fer tota una composició que acabi la cançó, afegir-hi la instrumentació, arranjar la peça, introduir-hi solos i totes les parts que queden al principi, al final, i entremig de l'estrofa cantada, els canvis de ritme, de compàs... Els exemples són "Sa nit de Sant Joan", "Sant Antoni i el dimoni", "Un cavaller", "Sa porquerola" o "L'amo de son Carabassa". En aquest darrer cas, la diferència amb l'original és bastant accentuada. Amb açò s'aconsegueix donar vitalitat als temes.
En altres casos, el que prové de la tradició és només la lletra, les estrofes, mentre que tota la música prové de la creació de S'Albaida. És un material tret de cançoners, a la que s'ha adaptat una melodia i uns arranjaments.
És el cas de cançons com "L'amo en Xec", "Tabac de pota", "Jota per un dia de Sant Jordi", "Fandango Polit", "Glosat fandanguer", "Pinta a la Bombé" o "Fa set segles". En alguns casos, els textos no provenen de cançoners sinó que són poemes actuals, com és el cas del "Romanç dels Infinitius", "A un vell Ullastre" o "Pàtria".
Els casos d'"Argonauta" i "Obituari" són una mostra de poesia recitada (el poeta és Ponç Pons).
Finalment hi ha una sèrie de cançons que són peces instrumentals, fetes pel grup, com poden ser el "Fandango per al Sud", "Bolero des pouets", "S'Espiga" o "Davallant de Santa Àgueda". Aquesta darrera inclou un text, també, d'un autor actual.
Així, el repertori intenta ser bastant variat, de manera que hi tenen cabuda diferents ritmes i estils de música. Volem fer una passejada ampla per la tradició i eixamplar-la encara més amb la nostra aportació.

Compromís
Un tret que també ens caracteritza és el nostre compromís amb un projecte cultural ampli. Per una banda, cercam l'obertura cap a la igualtat, cap a la comprensió entre cultures, d'aquí el nostre abast de música mediterrània. Per altra banda, reivindicam una menorquinitat com exponent del catalanisme cultural. Les terres de parla catalana tenen un vincle que moltes vegades és oblidat, i cal ser-ne conscients. Per a aquest projecte, cal cercar la nostra identitat, la d'ara, en les maneres de fer dels nostres avantpassats. Som hereus d'una societat essencialment camperola, amb una estructura que és, veritablement, enfora de noltros, però amb la que encara ens hi sentim units per múltiples llaços. Aquesta societat antiga, podem dir que pràcticament extingida, venia, des de molt enrere en el temps, conservant uns costums, unes músiques, unes melodies, que són, al nostre parer, valuosíssimes, ja que amaguen al darrere una manera de ser concreta. És aquest material el que intentam recuperar de les fosses de l'oblit i oferir-lo a un públic ample després d'haver-lo passat per un procés d'arranjament i revisió, deixant intacte, però, l'estat de la llengua en què s'ha conservat. Sempre tenim present que la llengua és el senyal més important de la nostra identitat i de la nostra riquesa. És per açò que el llenguatge conservat en aquests textos té per nosaltres molt de valor.
Hi ha cançons que són veritables tresors pel que fa a la conservació d'uns usos lingüístics que denoten una riquesa palpable de llenguatge.
Els cançoners, com poden ser el de Francesc d'Albranca, Andreu Ferrer, Llorenç Galmés, Deseado Mercadal o Joan Amades, són dels nostres principals punts de referència. Els glosats, les estrofes de cançons antigues, aquests textos de caire més popular forneixen bona part de les composicions de S'Albaida. Aquests textos també els podem trobar recollits en Quaderns de Folklore o en edicions de costumaris com els que l'Arxiduc Lluís Salvador dedica a les Balears.
Una altra part d'on també vénen les lletres de la nostra música és de composicions de poetes menorquins d'ara, com poden ser Pere Xerxa, Ponç Pons, Antoni Català, Àngel Ruiz i Pablo o Antoni Deig. La poesia dóna sentit a un poble, i és per açò que decidim musicar l'obra dels nostres millors poetes. És el que demostra que un poble com el menorquí no només viu de records, sinó que segueix manifestant-se plenament vigent.

Discografia:
Romanços i cançonetes de la Mediterrània (1998)
Llucalquelba (2000)
Mateixos temps (2002)


Informació general

Tots els concerts es celebreran a la "Sala Gran" del Casina Menestral Figuerenc, a la seva seu del carrer Ample, i seran a les 22 hores, excepte el dia 16 de febrer que serà a les 20 hores.

 

Els preus de l'entrada són:

Públic en general: 6 €
Venda anticipada al Casino Menestral: 5 €
Menors de 12 anys: gratuït
Socis de Joventuts Musicals: 3 €
Socis del Casino Menestral: gratuït


lnformació:

Casino Menestral Figuerenc
Tel. 972 67 86 66

Oficina Municipal de Turisme plaça del Sol, s/n
Tel. 972 50 31 55


Webmaster: Jordi Jordà

Pàgina de Joventuts Musicals