|
Què és S'Albaida
S'Albaida és un conjunt de joves músics que realitzen
una tasca que se centra tant en la recuperació d'antigues melodies
i romanços de la tradició, bàsicament menorquina,
com en la recreació d'aquestes i la fixació d'una música
essencialment nova. Un dels trets que caracteritzen el grup és
l'afany en la recerca d'un so propi, amb la volutat de fer una música
d'ara, a partir del que ens ofereix la tradició popular (conservada
en reculls i cançoners) i també la creació poètica
més actual. Creiem que la menorquinitat es deixa mostrar en molts
àmbits, des de les manifestacions més pròpiament
culturals, fins a les mostres mes quotidianes de la manera de fer menorquina,
i açò és el que intentam trasmetre, obrint, també,
els punts de mira cap al que ens ofereixen altres cultures.
Concepte musical
És aquí que neix la idea de mediterraneïtat. Les
conques d'aquesta mar han estat, des de temps remots, en contacte per
via marítima. Certament, és innegable l'intercanvi cultural
ente aquestes diferents zones, i més si parlam de Menorca, situada
al bell mig del Mediterrani occidental. Aquest influx és el que
pretenem que quedi reflectit en les nostres composicions. La influència
de la música àrab, algunes remisniscències gregues
o el ressò d'alguns trets flamencs són exemples d'aquest
fet.
La tria d'instruments dóna al conjunt una fesomia determinada.
S'aposta per l'acústic i per aquells instruments que donen caràcter
a aquesta proposta de música mediterrània. Així,
cada instrument compleix una funció determinada dins el tot i
és, alhora, també imprescindible.
La música resultant, idò, és d'una gran varietat,
tenint en compte l'obertura de les influències (que és
també l'obertura que ens ofereix la pròpia tradició),
i a la vegada representa el so i la marca inconfusible de S'Albaida.
Repertori
El grup S'Albaida té un important repertori de cançons,
que tenen diversa procendència. El fons bàsic és
la tradició menorquina, i aquesta està treballada de diferent
manera. Així, podem trobar diferents tipus de cançons
depenent d'aquest treball. Per una banda, n'hi ha que han arribat per
la via de la tradició, a través de cançoners o
que són, senzillament, conegudes, i que han estat cantades ja
per altra gent. El grup, així, en fa una versió. És
el cas del "Romanç de na Cecília", "Fora
de sa ciutat" o "Es forat endimoniat". Un cas semblant
seria el de la versió feta de "Ses Caramelles", cuplet
que cantava a principis de segle la maonesa Pilar Alonso, que va fer
famoses cançons com "Baixant de la Font del Gat" o
"Marieta de l'ull viu".
Un altre grup de cançons serien aquelles de les quals se'n conserva
la lletra i la melodia principal, la que acompanya aquesta lletra. Així,
idò, el treball que s'ha afegit ha estat el de fer tota una composició
que acabi la cançó, afegir-hi la instrumentació,
arranjar la peça, introduir-hi solos i totes les parts que queden
al principi, al final, i entremig de l'estrofa cantada, els canvis de
ritme, de compàs... Els exemples són "Sa nit de Sant
Joan", "Sant Antoni i el dimoni", "Un cavaller",
"Sa porquerola" o "L'amo de son Carabassa". En aquest
darrer cas, la diferència amb l'original és bastant accentuada.
Amb açò s'aconsegueix donar vitalitat als temes.
En altres casos, el que prové de la tradició és
només la lletra, les estrofes, mentre que tota la música
prové de la creació de S'Albaida. És un material
tret de cançoners, a la que s'ha adaptat una melodia i uns arranjaments.
És el cas de cançons com "L'amo en Xec", "Tabac
de pota", "Jota per un dia de Sant Jordi", "Fandango
Polit", "Glosat fandanguer", "Pinta a la Bombé"
o "Fa set segles". En alguns casos, els textos no provenen
de cançoners sinó que són poemes actuals, com és
el cas del "Romanç dels Infinitius", "A un vell
Ullastre" o "Pàtria".
Els casos d'"Argonauta" i "Obituari" són
una mostra de poesia recitada (el poeta és Ponç Pons).
Finalment hi ha una sèrie de cançons que són peces
instrumentals, fetes pel grup, com poden ser el "Fandango per al
Sud", "Bolero des pouets", "S'Espiga" o "Davallant
de Santa Àgueda". Aquesta darrera inclou un text, també,
d'un autor actual.
Així, el repertori intenta ser bastant variat, de manera que
hi tenen cabuda diferents ritmes i estils de música. Volem fer
una passejada ampla per la tradició i eixamplar-la encara més
amb la nostra aportació.
Compromís
Un tret que també ens caracteritza és el nostre compromís
amb un projecte cultural ampli. Per una banda, cercam l'obertura cap
a la igualtat, cap a la comprensió entre cultures, d'aquí
el nostre abast de música mediterrània. Per altra banda,
reivindicam una menorquinitat com exponent del catalanisme cultural.
Les terres de parla catalana tenen un vincle que moltes vegades és
oblidat, i cal ser-ne conscients. Per a aquest projecte, cal cercar
la nostra identitat, la d'ara, en les maneres de fer dels nostres avantpassats.
Som hereus d'una societat essencialment camperola, amb una estructura
que és, veritablement, enfora de noltros, però amb la
que encara ens hi sentim units per múltiples llaços. Aquesta
societat antiga, podem dir que pràcticament extingida, venia,
des de molt enrere en el temps, conservant uns costums, unes músiques,
unes melodies, que són, al nostre parer, valuosíssimes,
ja que amaguen al darrere una manera de ser concreta. És aquest
material el que intentam recuperar de les fosses de l'oblit i oferir-lo
a un públic ample després d'haver-lo passat per un procés
d'arranjament i revisió, deixant intacte, però, l'estat
de la llengua en què s'ha conservat. Sempre tenim present que
la llengua és el senyal més important de la nostra identitat
i de la nostra riquesa. És per açò que el llenguatge
conservat en aquests textos té per nosaltres molt de valor.
Hi ha cançons que són veritables tresors pel que fa a
la conservació d'uns usos lingüístics que denoten
una riquesa palpable de llenguatge.
Els cançoners, com poden ser el de Francesc d'Albranca, Andreu
Ferrer, Llorenç Galmés, Deseado Mercadal o Joan Amades,
són dels nostres principals punts de referència. Els glosats,
les estrofes de cançons antigues, aquests textos de caire més
popular forneixen bona part de les composicions de S'Albaida. Aquests
textos també els podem trobar recollits en Quaderns de Folklore
o en edicions de costumaris com els que l'Arxiduc Lluís Salvador
dedica a les Balears.
Una altra part d'on també vénen les lletres de la nostra
música és de composicions de poetes menorquins d'ara,
com poden ser Pere Xerxa, Ponç Pons, Antoni Català, Àngel
Ruiz i Pablo o Antoni Deig. La poesia dóna sentit a un poble,
i és per açò que decidim musicar l'obra dels nostres
millors poetes. És el que demostra que un poble com el menorquí
no només viu de records, sinó que segueix manifestant-se
plenament vigent.
Discografia:
Romanços i cançonetes de la Mediterrània (1998)
Llucalquelba (2000)
Mateixos temps (2002)
|
