Sara Llorens s'excusava en alguna ocasió del caràcter local del seu Cançoner i enaltia l'esforç de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya -a la qual més tard va llegar tot el seu material cançonístic- per la seva universalitat i el seu sentit de la totalitat. Però no hem d'oblidar que l'estudi cenyit a una població o a una comarca ofereix un interès molt especial a causa de la immanència i la relació profunda entre el material i els homes d'un terrer concret i precís, la qual cosa proporciona punts de reflexió i d'estudi ben sòlids al folklorista, l'etnòleg, l'antropòleg i el sociòleg.
El Cançoner de Pineda conté 238 cançons, de les quals 2 1 0 duen la melodia corresponent. El llibre és dividit en nou seccions: Cançons de capta; Balls; Cançons de bressar; Cançons de mar; Cançons de l'art de la terra; Cançons de menar bestiar; Cançons de tonada coadjuvadora -és a dir, en què la música no és determinant del text-, secció subdividida en Cavalleresques, amoroses i llegendàries, De lladres, Històrico-polítiques i Satíriques; Cançons de diada i d'època -Nadales, Carnavalesques, Quaresmeres, Les caramelles o els goigs, Goigs de porta, Cançons d'enramades i d'altres festes de carrer i Cançons d'Advent-; i Cançons de tonada evocadora -Bàquiques i Religioses.

El Cançoner de Pineda és un recull dens i estrictament fidel a les fonts folklòriques, sense retoc i sense falseig, que fa testimoniatge d'un estat de la cançó catalana en un punt concret de la nostra geografia i durant uns anys determinants, amb la seva particular imbricació històrica, lingüística i etno-antropològica. i és, sobretot, en la llunyania dels temps, una obra singular feta en l'amor, la tenacitat i la pulcritud d'una dona admirable (Del pròleg de Josep Romeu i Figueras).