La Gent de "El Sac de Danses" sap molt bé que la música popular és l'emanació de l'ànima d'un poble; que les cançons i les dances són de tothom i no són de ningú; que tothom n'és el propietari i l'autor; que tenen el do de poder ser matisades i canviades, perquè ens les fem nostres. Aquest col·lectiu ha buscat i ha viscut l'atmosfera de cadascuna d'aquestes danses als poblets, a les masies; n'ha investigat els orígens, ha dialogat amb pagesos, ha après del poble mateix que, sense saber música, és compositor i, sense ser escriptor, és poeta.

El Risto és un estudi acurat de diverses facetes de la dansa, amb la descripció dels punts més corrents, acompanyats del seu índex corresponent i amb l'inici d'una codificació dels signes molt gratificadora, que caldrà ampliar i aprofondir, per arribar a descriure gràficament els balls catalans.

"Danses que encara es ballen" -n'hi ha moltes però aquí només se'n editen algunes-, ens transcriu tal com es fan a les respectives poblacions, perquè elles són les dipositàries del llegat rebut i tenen la responsabilitat de transmetre'l.

De cada dansa hi ha una explicació de la població d'origen, la melodia i la lletra, com es col·loquen els balladors, com es balla i els esquemes de moviment. Venen totes molt ben explicades.

Audiovisuals de Sarrià va editar un CD amb els temes del llibre, interpretat per la cobla La Principal de la Bisbal. La interpretació és magnífica, no cal dir-ho, és la Principal de la Bisbal, dirigida per Pere Burés, i enregistrat durant la primavera de 1986.