Sosis d'us Grallers de Figueres

Index de temes del CD:


1. L'Hermosa Antònia
Melodia de ball pla a la que s'hi va aplicar la lletra d'una típica cançó de festeig, amb aquesta tornada: Adéu siau, i adéu, hermosa Antònia, tant que tu i jo ens havíem alegrat. El text complet de la cançó apareix a la pag. 181 del Cançoner de Joan Amades, Folklore de Catalunya **, Ed. Selecta, Barcelona, 1951. Segons Amades aquesta cançó va ser recollida el 1918 de veu del seu informant Mn. Josep Planes, de Ripoll, i havia set utilitzada pel jovent que pujava al santuari de la Mare de Déu de Montgrony, a Gombrén, els quals la ballaven a l'entorn de l'Alzina de la Salve. Aquest arbre mític s'aixecava en un planell a mig aire de l'escala cap al santuari, cavada en la roca viva, segons la llegenda, pel mateix Comte Arnau.

2. L'Alemanda
Aquesta tonada ens arriba per via documental. (ms741 nº22, fons de reserva de la Biblioteca Central de Barcelona), en una còpia feta a ma pel nostre col·lega Carles Mas l'any 1985. El document en qüestió és probablement de mitjans del S XVIII, fet per un sonador de violí. Conté un gran nombre de tonades de ball, unes més de moda i d'altres "d'aquell temps vell, que ara són poch usadas, però ab tot son bonicas i molt alegres". Pel que fa a l'alemanda, es tracta d'un ball de parella que ja descriu Jean Tabourot (Orchésographie, Thoinot Arbeau, Langres, 1589). Es pot consultar en edició facsímil (Dominique Guéniot, Langres, 1988). Per ballar avui en dia aquesta tonada no hi ha cap problema amb el pas de schottisch, per exemple.

3. L'aigat d'Olot
Una cançó de factura moderna apresa d'una colla de cantaires garrotxins (recerca de camp: Reputricànticus, Sac de cançons) que explica de manera desenfadada les conseqüències desastroses de la crescuda del riu Fluvià del 1940, esmentant fins i tot poblacions per on aquest riu no hi passa. El text s'aplica a una tonada d'una cançó popular anterior, del repertori de rondalla. És una mostra recent de la vigència de la cançó narrativa i de crònica, feta sense gaires prejudicis, apta per ballar el vals-jota també sense manies. Per moments a la nostra guitarra, que és de model clàssico-romàntic i va néixer a Paracho, Michoacán, li surt la vena i es dispara per huapango.

"L'any mil nou-cents quaranta
en Olot hi havé un aigat, un aigat
que el Fluvià s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.

els veïns de baix pujaven
els veïns de baix pujaven a dalt
pensant-se que passava
el Diluvi Universal.

se n'emportà els edificis
i persones riu avall, riu avall
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball

De Camprodon a Setcases;
de Ripoll a Torelló, Torelló
de Sant Joan les Abadesses
a Sant Pere Pescador

si una altra vegada torna
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:
replegar-ne forces fustes
i fer l'arca de noè

i un borratxo que ho va veure
un borratxo que ho va dir, i ho va dir:
va dir que feia més mal l'aiga
l'aiga que no pas el vi

4. Ballet de muntanya
És un ball pla d'estructura tradicional, de diverses parts, que es balla en quadrilles, sense massa complexitats coreogràfiques. De les seves tonades n'hi ha tres que apareixen com a "sardanes" en un antic llibre de "llibertats d'orgue" de la parròquia de Calaf. També és conegut com a "ballet de Folgueroles", població de la Plana de Vic. D'aquest poble n'era fill el flabiolaire Josep Verdaguer, en "Roviretes", el darrer gran intèrpret d'aquest instrument en la seva forma tradicional: un solista de flabiol i percussió simultània, músic funcional pel ball i la festa, que ho va aprendre del seu pare i sense solfa (encara que ell ho hauria volgut...) En Roviretes, a la memòria de qui modestament dediquem aquesta versió, era un artista de sensibilitat i gust exquisit que tenia repertori tradicional, com aquest ballet, barrejat amb la música de moda de la seva joventut, la qual traduïa al sistema melòdic propi del seu instrument (modal, heptatònic) i aconseguia que sonés totalment convincent. Al final del ball cal fer un "salt de quatre" (els nois han d'aixecar les noies) i aprofitem per introduir una corranda picant:

Jo te l'he vist, Mariagneta
Jo te l'he vist, el "rossinyol"
Jo te l'he vist, que n'era negre
Jo te l'he vist, que duia dol
Que te lo he visto, Mariagneta,
que yo te vi el "ruiseñor".
Yo te lo ví que estaba negro,
de luto estaba, si señor

5. La Farandola
Ball de participació col·lectiva conegut des de Provença fins al País Basc. Els balladors fan una corrua menats pel capdanser i el cuer, els quals van fent i desfent espirals (cargols) i altres figures. A l'Escala s'havia ballat per Carnaval, s'havia interromput a la post-guerra i als anys seixanta, per recuperar la pràctica a partir de 1987, a instàncies de l'Esbart local. Des del 1988 es balla a les festes de carnaval, cada dia, dins de l'envelat, a la mitja part del ball. Hi participen espontàniament més de 100 persones i hom no pot imaginar el Carnaval escalenc sense la Farandola. Les corrandes que s'hi canten són fruit d'un treball de camp fet a la mateixa població, i no són exclusives d'aquest ball, ja que s'han cantat en diversos llocs i èpoques, amb tonades i ritmes diferents (l'havanera Pels carrers de Freixenet i la sardana curta Marieta cistellera en són dos exemples). Agraïm la referència que ens ha fet arribar en Joaquim Giralt i Riba dels Grallers Cervellí de Parlavà.

Ballarem la farandola amb una mata d'escarola
ballarem la farandola amb una mata d'enciam.
'Xeca, aixeca, aixeca la cama, 'xeca, aixeca, aixeca-la bé
que el dissabte tindré carta i el diumenge em casaré.
Jo soc fill de l'Armentera i casat a Perpinyà;
val més una noia maca que cent duros a la mà
Mare, mare, venen carlins, tites, tites, totes a dins
Ballarem la Farandola i amb la mare entrarem dins.
Marieta Cistellera, tu que en saps de fer cistells:
m'en faràs una panera per anar a collir clavells.

6. Pericon català
El pericon és una forma de contradansa de rengleres de la regió de Río de la Plata, a l'Amèrica del Sud, de començaments del S XIX. El pericon argentí té diverses parts, només una de les quals coincideix pel ritme ternari viu, la tonalitat major i l'esquema harmònic amb les peces de ball del repertori d'acordionistes populars del Pirineus català, tipus masurca, anomenades també "pericon". No sabem per quins camins ha arribat a les masies i llogarrets de muntanya, però suposem que l'emigració a l'Argentina n'és la causa. Aquest "Pericon Català" l'hem après de l'acordionista diatònic Esteve Tarrés, "L'Estevet Sastre", de l'Alzina d'Alinyà (L'Alt Urgell). Hem vist ballar "pericon" com a ball de parella agafada a molta gent gran, fins i tot els balladors més vells ens han demanat sovint que en toquéssim, però cal dir que no és una forma de ball que hagi fet fortuna en les generacions més joves, potser perquè ningú ha fet una anàlisi ni normativa dels passos, i per tant tampoc ha patit l'estandardització d'altres balls.

7. La Cirereta
Un petó mai no fa mal si va de veres
per això diuen que els petons i les cireres
després d'un en venen molts. Noia, noia, si no vols;
noia, si no vols pols no vagis a l'era.
Deixa que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta
jo més petons t'en faria
que flors tindria cap cirerer
Quan la nit de Sant Joan és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol és per dir-li a n'ella, sol:
t'ompliria de petons i d'abraçades.

Es tracta d'una peça popularitzada "d'abans de la guerra" que ha passat a formar part del repertori dels grallers, utilitzada com a tonada de ball de bastons, marxa de cercavila o ball de parella (Pas-doble). Actualment és un "standard" dels acordionistes i formacions "folk" catalanes. La lletra que cantem és tal com la cantava el nostre avi, que per cert va emigrar a Mèxic a l'any 1950. Aquesta peça l'hem escoltat interpretada per un "organillo de manubrio" a la plaça de Coyoacán al D.F., i posteriorment hem localtzat la lletra que apareix més avall en un cançoner mexicà. No coneixem el nom ni l'origen de l'autor, però amb totes aquestes dades hem volgut donar a la nostra versió un aire "cat-mex".

8. Contradansa "Pastoril"
A l'arxiu de la parròquia de Santa Maria de La Geltrú hi ha un important manuscrit que porta el títol de "Coderno de Contradansas, Minuetes y Balsas". Es tracta d'un recull de "llibertats d'orgue", la música profana i de ball que feien servir els organistes en determinats moments festius que els era permès aquest excès. Pertanyia al frare del Carmel i organista Andreu Ripoll. El "coderno" conté músiques firmades (Contradanses i Sonata Pastoril de Baguer del 1807, boleras de Saurí), i d'anònimes, de moda i de la tradició popular: minuets, valsos, alemanda, passepied, la "cachucha", moixiganga, pantomima, rigodons, "Sach dels gemechs", "Isidro la vostra dona", "Adobar fogons", "Lo para no te pa" (El Villano). Xavier Orriols, músic, luthier i investigador la Geltrú ha fet l'estudi del document i Pep Coca va arranjar per a Clau de Lluna aquesta tonada, amb la qual fem ballar el mixer "La Chapelloise", coreografia habitual del ball folk "a la catalana" de finals del S XX.

9. Contrapàs de Sant Genís de Palafolls
Aquest contrapàs i sardana curta van ser recollits per Sara Llorenç de Serra al Cançoner de Pineda..Els presentem amb la dotació instrumental de sac i flabiol, que ha continuat sent tradicional a Mallorca amb el nom de "xeremiers". Al Principat era habitual que aparegués acompanyada amb xeremies pròpiament dites, és a dir, oboès (anomenats gralla, tarota, prima, tenoret, tible o tenor segons moment i morfologia). Posteriorment la cobla es modificarà amb l'inclusió d'altres instruments, principalment de metall amb pistons i cilindres i contrabaix de corda. D'aquesta manera el concepte harmònic de la música acaba desplaçant al de bordó i el sac de gemecs cau en desús. La paraula "cobla", del llatí copula, unió, s'ha utilitzat des de fa molts segles per designar aquest conjunt instrumental. Recuperem aquesta "mitja cobla" antiga i afegim en aquest cas la guitarra com a complement harmònic.

10. "Hassapiko nostàlgic"
La recent onada del ball folk es nodreix de les reminiscències de les danses "d'arreu del mon" , que de fet no son d'enlloc. Portats per aquesta nostàlgia dels nostres primers anys de ball de plaça us oferim la nostra personal versió d'un dels "standards" del gènere que no se sap d'on ve però sovint ens ha acompanyat en aquell moment del ball quan es fa màgic el silenci i cada ú s'imagina el que vol. Si és un hassapiko o no, si ve de Grècia o no, poc importa, ara ve de gust i prou. Personalment, us proposem un slow-fox amb la parella... o no.

11. A quant veneu els ous (La cercavila)
Tonada utilitzada a Salàs (Conca de Tremp) per fer un cercavila a la festa Major de Sant Corneli, al setembre. Dues rengleres recorren ballant el poble, menades pels dos majorals, els quals porten escombres per empaitar la gent i fer que s'afegeixin a la festa. En un moment donat cada ballador s'encara a un de l'altre renglera, es donen la ma dreta i fan un canvi de lloc, o bé es fa un molinet, que és el mateix, però amb quatre persones. En aquesta peça fem aparèixer la gralla al costat del sac de gemecs, dos instruments que han sortit de l'obrador d'en Cesc Sans i Sastre.

A quant veneu els ous, Tereseta,Tereseta?
A quant veneu els ous, Tereseta? A set sous!
I si són petits, Tereseta, Tereseta?
I si són petits, Tereseta? A tres i mig!

12. "Dansa del sol de Figueres" (Just com una palmera)
Coneixem amb aquest nom una peça popularitzada als nostres balls de plaça des de fa molts anys. Es tracta d'una mena de pas-doble de reminiscències hebraiques, per ballar una coreografia feta per Yonatan Gabay, una dansa col·lectiva lleugerament mímica apta per fi de festa. Va desembarcar a la Península Ibèrica amb la Comunidad del Arca, els quals la rebategen com "El savi i el boig". Des d'aleshores s'ha difós en els ambients on es practica l'exercisi anomenat "danses d'arreu del mon", i d'allí ha derivat al ball folk català. Tot això ens ho explica L'amic Ramon Cardona, mestre de danses, qui ens ha proporcionat també aquest text original hebreu:

Tsadik Katamar Yifrakh Yifrakh
Ke'erez balvanon yisge.

INTÈRPRETS:
Cesc Sans (flabiol, tambor, veu)
Francesc Tomás “Panxito” (guitarres barroca i romànica, guitarró, mandola, llaüt renaixentista, violí, veu)
Pere-Pau Jiménez (acordions diatònics, sac de gemecs, bot aranès, cors).



Per tornar enrera